Habana

El rellotge marcava les vuit del vespre a l’Aeroport de La Habana, davant la porta d’embarcament a un avió d’Ibèria amb destinació Madrid es va formar ràpidament una llarga cua. Amb la visió borrosa, per les llàgrimes que desbordaven els meus ulls, em vaig incorporar a la filera de persones. Aquell era el primer avió que agafava a la meva vida.

Els nervis havien conquerit el meu cos, aquell no es tractava d’un viatge de vacances, aquell dia abandonava per sempre el meu país i marxava a viure a un altre que no coneixia i a més de set mil quilòmetres de distància. Va ser en aquell instant quan es va tancar un capítol important de la meva vida. Mai tornaria a viure el mateix. Em desprenia per sempre de tot allò que tenia. Només m’emportava amb mi una maleta i milions de records.

Amb el temps m’he adonat que la pàtria, la terra que em va veure néixer, mai s’oblida. Ja fa més de 5 anys d’aquell dia, però encara quan escolto o veig algun detall que representa el meu país, el cor s’accelera i sento la crida de Cuba.

 

IMG_2942

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión /  Cambiar )

Google photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google. Cerrar sesión /  Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión /  Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión /  Cambiar )

Conectando a %s