Valentia

7B47395F-799B-435A-9A84-73177938A35A

James Rhodes. Per qui no el conegui aquest home fa màgia amb les seves mans i no ho fa només quan està assegut davant un piano interpretant qualsevol de les partitures més complicades que s’han elaborat mai, com si fos el més fàcil que hi ha al món. També ho fa quan escriu.

Tot i que el seu últim llibre és ‘Toca el piano: interpreta a Bach en seis semanas’, no es pot ignorar la transcendència que encara té, a dies d’avui, la seva esgarrifant autobiografia ‘Instrumental’. La vida d’un nen de 5 anys que de cop i volta es torna de tonalitats grises i fosques, convulsa i plena de dolor. Va ser a partir del dia que un professor va abusar d’ell.

És a partir d’aquest moment que tots els esquemes es trenquen pel petit Rhodes que prou feines en tenia per entendre la vida i ja l’havien batejat per sempre de viure sota l’obra de ser una víctima de l’abús infantil.

La seva manera d’escriure, clara, concisa i sense filtres, fa que qualsevol persona que se submergeixi en la seva història aconsegueixi entendre, tan sols una part molt petita, del malson que vivia cada dia Rhodes i del repugnant que arriba a ser la raça humana.

Rhodes s’obre, sense tabús, i es converteix en un llibre de poc menys de 300 pàgines on el lector l’acompanya des de la seva infància, quan comença a viure el malson del qual no pot despertar. No són molts els que han patit d’experiències similars i aconsegueixen descriure, de manera tan aguda, l’abús infantil i com fa trossos la vida d’una persona. Una ferida que mai tenca i sempre fa mal a les seves víctimes, allà on vagin i a totes hores.

Paral·lelament a aquesta història, l’autor ens familiaritza en cada capítol amb pianistes que han destacat a la història i que havien tingut vides plenes de drames. De fet, Rhodes aconsella al lector acompanyar cadascuna de les seves pàgines amb una composició per crear encara un clima més especial i apropar-nos més a la seva identitat.

El piano juga un paper protagonista al llibre i Rhodes veu en ell i en la música que desprèn una finestra oberta per fugir de la seva vida i oblidar tot el pes que carrega a l’esquena. I demostra, com aconsegueix emergir en mig d’un oceà en plena tempesta gràcies al poder de la música.

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión /  Cambiar )

Google photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google. Cerrar sesión /  Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión /  Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión /  Cambiar )

Conectando a %s